Un país preocupat per la seva cultura?

En la visita al Jem vaig quedar molt sobtat per un fet molt curiós. En tot el viatge, i després d’haver visitat Mahmata i Tatouine (Sud), els diversos museus de Tunez capital i les restes de Carthago (nord), no vaig veure ni un sol visitant que fos del país. Però no va ser fins a les portes del Jem que una família libanesa es va creuar davant meu. Aquella família havia fet més de 500 quilometres per veure aquell monument!.
Em va fer l’efecte que la majoria de la població tunisiana no tenia en gran valor totes aquelles restes arqueològiques, no ho consideraven com el seu llegat, més aviat era una bona manera de treure diners a aquelles persones que si que hi estaven interessades.

Un monument, o fins i tot una “empresa” destinada a passejar turistes amb camells, només és manté de peus si hi ha un interès cultural, polític, però no ens enganyem, a Tunísia sobretot econòmic.

Realment el país només té una veritable devoció, la religió, es a dir, el Islam. Sens dubte la millor eina per dissimular i mitigar les greus desigualtats i problemes del país, bé, com ho són la majoria de les religions.

Això sí, cal destacar que la diversitat religiosa del país és un fenomen patent en tot el viatge. Esglésies turques, cristianes, islàmiques, semites... tot un goig!