Les inundacions del 70. S’ofeguen les esperances del sud

Una de les grans dates que encara perduren en la ment dels habitants tunisians, a part de la coronació del actual president Ben Ali que va succeir al polèmic Habib Bourguiba, és sens dubte les grans inundacions de 1970 a tot el país. Els seus efectes van ser devastadors, pobles sencers arrasats, famílies sense casa, obligades a emigrar o construir improvisades cases amb materials fràgils i precaris, fins i tot va afectar als luxosos hotels occidentals de la regió del nord, exempts fins aquell moment de qualsevol problema que afectes al país.

El desastre natural va afectar i repercutir en l’economia general de tot el país, va generar grans destrosses i greus pèrdues físiques, personals, però per sobre de tot, tot i que no fos plausible per a la gran majoria dels tunisians i per suposat per als occidentals, va obrir una greu esquerda entre el nord i el sud. Sense pietat va augmentar el desnivell entre els pobres i els rics, entre la regió dels grans hotels, dels grans recursos, i la regió de la desesperació.

El sud quedava una vegada més renegat a l’endeutament, pobles sencers van tenir que ser reconstruïts, famílies senceres ara havien de recórrer centenars de quilometres al dia per entrar a treballar a les grans mines de sofre o a les grans salines, ja que eren les úniques fonts de recurs per a la desemparada població del sud.