Tùnez: Nord i Sud; Tan a prop i tan diferents

Tunísia, país de contrastos, de diferències, de desavinences, regió multicultural… el lloc perfecte per a instaurar la desigualtat.

Tot i el caire occidental d’aquest país, majoritàriament àrab, no ens és gaire difícil percebre la prima però abismal línia de la desigualtat. Desigualtat econòmica i social.

Túnez és una imatge congelada, una cortina de fum, que no ens deixa veure el moviment real del país, els seus veritables habitants.

M’agradaria comentar els aspectes que més hem van impressionar, sobtar i impactar...
Sí, ho han llegit bé, sobtar. Perquè en països “tercer mundistes”(des del punt de vista d’un turista com deu mana e?) no sempre un es compadeix o s’enfila d’alt d’una cadira per veure indiferentment l’horitzó que l’envolta, tot el contrari, moltes vegades aspectes tan poc importants (europeament parlant) com l’ecologia ens sobten, ens sorprenen d’allò més.

Com pot ser que un país tan pobre estigui tan net? Però si gaire bé no hi ha serveis de neteja?
L’explicació és senzilla: Propostes de conscienciació ecològica per part dels ajuntaments i grans incentivacions econòmiques del govern. Al cap i a la fi, un país net atrau d'allò més als turistes...

Hi ha molts temes a comentar i poc temps a perdre. Per aquesta raó, crec que fora bo complementar les meves experiències amb fotografies i vídeos que exemplifiquessin millor el meu punt de vista. Indefectiblement el meu subjectivisme hi serà present així que fiqueu-hi cullerada!

Us apunteu al meu viatge iniciàtic?

Viatgem… Jutgem… Intentem entendre les causes, busquem una explicació, un culpable, però i la solució?

L’única pretensió d’aquest blog és mostrar la meva humil experiència en aquest món desigual. Les meves anècdotes, les meves vivències, les meves opinions, només us serviran per tenir un punt de vista, per a molts pessimista i negatiu.

Estaria àmpliament realitzat i satisfet si cadascú que llegís aquest blog en tragués una petita reflexió, més igual si a favor o en contra, si bona o dolenta, però que fos una reflexió que em permetés donar-me compte que no estic sol, o bé que hi han més realitats, que, per descomptat, hem queda molt per viatjar i aprendre!

Comencem?

Llavors arriba la resignació…

Nord I sud són dos pols oposats, que és repelen, però tot i els esforços per ajuntar-los, per compartir recursos i capital, sempre acaben separats, enemistats, enfadats, com dos imants. El nord és més gran, si més no més pesat, I sempre acaba desplaçant l’extens però esquàlid sud.

Despertem-nos!

Millor reflexionem!

L’home és egoista per naturalesa?
Si som conscients d’aquesta desigualtat, si entenem els problemes d’aquests països, perquè no s’hi fa res? Perquè no “fem” res?

Indiferència o reflexió?

Desgraciadament no volem veure aquestes desigualtats evidents, i en molts casos, fins que no ens involucrem en el problema o viatgem a països on les diferències són evidents, no ens dignem a reflexionar. Però no cal creuar tot Tùnez per observar les diferències entre el nord turístic occidental i el sud més pobre i desemparat, no cal llegir un llibre d’història per descobrir enemistats centenàries entre regions d’un mateix país com sud-Àfrica, Congo…

Moltes vegades a la cantonada del nostre carrer. Fins i tot al creuar el llindar de la porta, tenim el viu reflex d’aquest problema social de caire mundial. Diferències entre barris com Pedralbes (nord) i barriades com Can Tunis o la Mina (Sud). Diferències econòmiques entre Comunitats Autònomes, entre països, entre continents…

A la cerca de la mitja taronja!

Encara no he conegut un indret on el sud i el nord es donin la mà, on tothom comparteixi les mateixes condicions econòmiques, els mateixos recursos, un indret on predomini la igualtat, el respecte i la preocupació vers el ciutadà de l’altre hemisferi, de l’altre religió, de l’altre barri. Sempre hi haurà un nord i un sud. Però no sempre és una divergència territorial o econòmica, en molts casos són influències o discrepàncies religioses, desavinences polítiques o simples interessos empresarials estimulats pel capitalisme més extrem.