Algú té un paraigües? Em sembla que plourà

I darrera de tota aquest esplendorós i brillant creixement s'amaga la realitat del barri. "Ocupas", immigrants il·legals, racisme, marginació, pobresa i indigents.

Obrim els ulls, ja no som petits. No ens deixem enganyar per les aparences.

Jo no visc en un palau, rodejat de nimfes i bolets meravellosos. Sinó que tinc una esquerda a la paret, i quan plou i brolla aigua. Per molt que tapem l'esquerda amb quatre botigues i quatre pubs "pijos" no deixarà d'existir, en sortirà una altra al quarto de bany o a la cuina.

Senyors, senyores, preparem-nos tots junts a obrir els paraigües i aixoplugar els desvalguts. D'aquesta manera, tindrem temps de refer l'edifici, l'única manera de reparar l'esquerda més difícil de totes, la desigualtat.