El forum té alguna cosa a dir en tot això. Escoltem-lo!

He trobat oportú comentar una de les noves propostes ofertes per aquesta nova temporada per part del Forum sobre la desigualtat. En aquesta exposició es mostraran les desigualtats que ha sofert l'humanitat al llarg del temps, una desigualtat que perdura des dels seus inicis!

clicar aquí

Algú té un paraigües? Em sembla que plourà

I darrera de tota aquest esplendorós i brillant creixement s'amaga la realitat del barri. "Ocupas", immigrants il·legals, racisme, marginació, pobresa i indigents.

Obrim els ulls, ja no som petits. No ens deixem enganyar per les aparences.

Jo no visc en un palau, rodejat de nimfes i bolets meravellosos. Sinó que tinc una esquerda a la paret, i quan plou i brolla aigua. Per molt que tapem l'esquerda amb quatre botigues i quatre pubs "pijos" no deixarà d'existir, en sortirà una altra al quarto de bany o a la cuina.

Senyors, senyores, preparem-nos tots junts a obrir els paraigües i aixoplugar els desvalguts. D'aquesta manera, tindrem temps de refer l'edifici, l'única manera de reparar l'esquerda més difícil de totes, la desigualtat.

El forat de la vergonya. Un pou de misèria disfressat de monuments, botigues i llumetes de Nadal

El Casc Antic des de fa uns quants anys ha passat a ser un barri sense rumb, desemparat, ofegat per l'especulació, fins a tal punt que ha perdut la seva identitat. Ha passat de ser un barri obrer, familiar i unit, a un barri de famílies desestructurades amb forts contrastos socials, econòmics i culturals.

He crescut i viscut tota la meva vida en aquest barri. He jugat en el Parc de la Ciutadella, al "Campillo" (camp de futbol sala situat al costat del parc), amb marroquís, peruans, dominicans, de totes les nacionalitats. Gairebé com a germans. Però aquest esperit quasi bé s'ha perdut. En el barri han sorgit fortes barreres, sobretot econòmiques i socials, que han fomentat la desigualtat.

Poc a poc s'està transformant en un barri comercial, sobresaturat de botigues cares i luxoses, replet de petits pubs preparats per acollir als pocs privilegiats capaços de pagar-se un cubata de 8 o 10 euros, i recentment podem endevinar el més greus dels presagis, l'especulació immobiliària. No ens oblidem de l'allau d'agències immobiliàries que està envaint el barri, preparades a vendre a preus desorbitats les revaloritzades vivendes, moltes d'elles abandonades per inquilins incapaços de pagar.

Un videoclip inadequat en un Nadal hipòcrita

Recentment el canal trenta tres ha emès un documental molt interessant i emotiu. Un d’aquells que t’estrenyen el cor i no et deixen respirar, “Mares de ningú” de Montse Rodríguez . El reportatge social va ser emès en un dels pocs programes interessants i originals de la deficient televisió actual, “Mil.lenium”.

Us engresco a aconseguir-la, costi el que costi, a ajuntar-vos amb la família, amb el cosí, amb el oncle que no suporteu, i a veure-la en aquestes dates, talment com si fos el sopar de Nadal. Potser no és gaire adient, però sembla ser que aquestes festes tot és idíl·lic i bonic. Molt lluny de la realitat, aquestes dones viuen cada dia en aquestes dures condicions.