El forat de la vergonya. Un pou de misèria disfressat de monuments, botigues i llumetes de Nadal

El Casc Antic des de fa uns quants anys ha passat a ser un barri sense rumb, desemparat, ofegat per l'especulació, fins a tal punt que ha perdut la seva identitat. Ha passat de ser un barri obrer, familiar i unit, a un barri de famílies desestructurades amb forts contrastos socials, econòmics i culturals.

He crescut i viscut tota la meva vida en aquest barri. He jugat en el Parc de la Ciutadella, al "Campillo" (camp de futbol sala situat al costat del parc), amb marroquís, peruans, dominicans, de totes les nacionalitats. Gairebé com a germans. Però aquest esperit quasi bé s'ha perdut. En el barri han sorgit fortes barreres, sobretot econòmiques i socials, que han fomentat la desigualtat.

Poc a poc s'està transformant en un barri comercial, sobresaturat de botigues cares i luxoses, replet de petits pubs preparats per acollir als pocs privilegiats capaços de pagar-se un cubata de 8 o 10 euros, i recentment podem endevinar el més greus dels presagis, l'especulació immobiliària. No ens oblidem de l'allau d'agències immobiliàries que està envaint el barri, preparades a vendre a preus desorbitats les revaloritzades vivendes, moltes d'elles abandonades per inquilins incapaços de pagar.